Article d’Ignasi Martí i Manel Tarés publicat a Revista Cambrils, núm. 414, del gener de 2006.
RESUM: Els bombardejos sobre població civil foren una de les tècniques militars que s’experimentaren amb la Guerra civil espanyola de 1936 i que després s’aplicaren àmpliament amb la 2ª Guerra Mundial. La precipitada derrota republicana a les illes Balears, facilità al bàndol franquista una autèntica plataforma aèria al mig del Mediterrani des d’on tenien al seu abast tot el llevant peninsular fidel a la República. Els primers bombardejos sobre Catalunya foren a finals de febrer de 1937 i al Camp de Tarragona arribaren el 9 d’abril d’aquell any. El primer bombardeig de l’aviació franquista sobre Cambrils esdevingué a les deu de la nit del 19 de juliol de 1937. Tres avions bombardejaren el barri marítim i les proximitats del ferrocarril. Dies després, a Cambrils s’emet un ban per prendre mesures de prevenció en cas de produir-se un altre bombardeig. És aleshores, quan els comitès locals de la UGT, el PSUC i les Joventuts Socialistes Unificades demanaren a l’Ajuntament la construcció immediata de refugis.